El modernisme va ser un moviment artístic i cultural de finals del segle XIX que va ser únic a Barcelona. Descobreix!

Començarem la ruta pel Passeig de Gracia on trobarem les cases Lleó Morera, Batlló, Milà i Amatller construït respectivament per Domènech i Montaner, Antoni Gaudí i Josep Puig i CadafalchEls grans mestres del Modernisme.

La casa Ametller es pot visitar en grups reduïts. La casa Batlló És una obra mestra i joia de l'arquitectura d'Antoni Gaudí que destaca pel seu disseny i colors. És Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La Casa Milàmés conegut com La Pedrera, és una de les obres més reconegudes de Gaudí amb una façana ondulada que ens recorda la proximitat del mar. Es pot visitar, entre les formes sinuoses i desiguals del sostre, el seu Xemeneies de forma màgica tan presents en tota l'obra de Gaudí.

L'obra mestra del mestre és la Sagrada Família, els detalls del qual amaguen multitud d'històries de la Bíblia, però també de la natura i del simbolisme religiós cristià. La interminable catedral i símbol universal de Barcelona es va començar a construir l'any 1882. Aquest és un Temple expiatori i, per tant, encara es finança a través de donacions, a més de la recollida d'entrades. La data de finalització oficial està fixada en 2026.

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Aquest conjunt modernista de Lluís Doménech i Montaner, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, es pot visitar des de la seva rehabilitació l'any 2014. El famós arquitecte va projectar la construcció de vint-i-set pavellons a l'espai equivalent a nou blocs del barri de l'Eixample. Avui es pot passejar per aquests pavellons enjardinats, que conformen una mena de ciutat dins d'una ciutat.

El Palau de la Música Catalana. Aquesta sala de concerts va ser construïda entre 1905 i 1908 sota les ordres de l'arquitecte Lluís Doménech i Montaner per ser la seu de l'Orfeó Català, cor fundat el 1891 centrat en la difusió de la música coral catalana i universal. Va ser construït amb les aportacions de persones de tots els àmbits de la vida. És imprescindible visitar l'interior per contemplar la sala de concerts, que és el veritable cor de Palau. Sobretot destaca la claraboia de vidre i ferro que inunda tot l'espai de llum i color, a més de les escultures en pedra de valquíries i muses que envolten l'escenari.

El Palau Güell, Park Güell I el Cripta Gaudí de la Colònia Güell són altres grans exemples del magnífic treball del mestre que us convidem a conèixer. En ells es pot trobar la clau del joc gaudinià entre natura i arquitectura.

L'olimpisme de 1992 va portar una profunda remodelació urbanística a Barcelona que va obrir la ciutat al mar i Va dibuixar l'horitzó actual que va acabar prenent forma amb el desenvolupament urbanístic del Fòrum Universal de les Cultures i amb la iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona de transformar 200 hectàrees de sòl industrial del barri del Poblenou en un districte productiu i innovador amb espais moderns per a la concentració estratègica d'activitats intensives en coneixement conegudes com 22 @Barcelona.

El Fòrum Universal de les Cultures 2004 implicava un urbanisme a la propera desembocadura del riu Besòs, en terrenys guanyats del mar i a Sant Adrià del Besós. Del recinte del Fòrum destaquen dos grans edificis: l'edifici del Fòrum i el Centre de Convencions Internacional de Barcelona dels arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron i un sistema dunar artificial que integra dos auditoris a l'aire lliure dissenyats pel prestigiós arquitecte espanyol Alejandro Zaera Polo.

El MACBA o Museu d'Art Contemporani de Barcelona, situat al cor del barri del Raval i inaugurat l'any 1995, és un dels molts edificis amb una firma de renom internacional. En aquest cas, és Richard Meier.

Tot i que la singularitat de l'arquitectura contemporània barcelonina també es pot trobar en edificis tan remarcables com el Torre Agbar de Jean Nouvel; el Torre de Collserola de Norman Foster; el Auditors de Rafael Moneo; el TNC de Ricard Bofill; o el Pont de Bac de Roda de Santiago Calatrava.

Barris sencers de Barcelona estan vinculats a l'arquitectura postmoderna, com la Vila Olímpica, nascuda de l'antic sòl industrial del Poblenou davant del mar. A l'Anella Olímpica de Montjuïc trobem el Palau Sant Jordiobra de l'arquitecte japonès Arata Isozaki, i molt a prop, el Jardí Botànic de Barcelona s'estén pel vessant de la muntanya com una malla de terrasses totalment accessibles.

També us haureu de perdre pels nombrosos parcs de Barcelona per descobrir obres d'arquitectura pública contemporània i dissenys atrevits. En trobarem alguns de molt notables al parc de l'Estació del Nord, al Parc de l'Espanya Industrial o al Joan Miró, presidida per l'escultura monumental de l'artista.

Cal fer especial menció a l'exposició Moviment Modern, en la qual destaca. El Pavelló Alemany de Barcelona, dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe com el pavelló nacional alemany per a l'Exposició Internacional de Barcelona que se celebra a Montjuïc. Aquesta obra simbòlica del Moviment Modern ha estat estudiada i interpretada exhaustivament alhora que ha inspirat l'obra de diverses generacions d'arquitectes.

‍